Demografia
La població permanent de Liechtenstein va augmentar en
363 persones (això és un 1%) al 2012. Al Desembre d’aquest mateix any, el país
tenia una població de 36.838 habitants, 18.591 (un 50,5%) eren dones. L’edat
mitjana de la població va augmentar al 2012 en 128 dies, el que fa que el
ciutadà mitjà de Liechtenstein tingui 40,81 anys d’edat. L’edat mitja de la
dona resident al país és de 41,69 anys, 1,79 anys més elevada que l’edat dels
homes, els 39,90 anys. Un total de 21,4% de la població es situa per sota dels
20 anys i el 14,9% per sobre dels 65. La proporció dels ciutadans que va dels
20 als 64 anys és del 63,7%.
L’any 2011, l’esperança de vida era de 84,2 anys per
les dones i de 79,5 pels homes. Va haver-hi 133 naixements més que morts, fent
que la població creixes un total de 363 persones al 2012. El nombre de persones
en casar-se va augment lleugerament al 2012 de 324 a 348. Al mateix any, 119
habitants de Liechtenstein i 55 persones no residents al país van rebre la
ciutadania del principat, un increment en 4 persones comparat a l’any previ. El
cens de 2010 va comptar 10.337 edificis i 15.474 llars particulars. 3.500
persones originaries de Liechtenstein viuen arreu del món en 63 països
diferents.
Política
exterior
Des de la independència de 1806, la política exterior
de Liechtenstein s’ha enfocat a la cooperació amb altres països per tal de
crear les millors condicions possibles de salvaguardar la sobirania del
Principal. Un aspecte clau d’aquesta política és el manteniment de bones
relacions amb els estats veïns. Liechtenstein té estrets vincles jurídics i
econòmics amb Suïssa i Àustria, mentre que d’altres socis importants són
Alemanya i els Estats Units: “La integració
europea segueix sent un desafiament on Liechtenstein ha de fer una contribució activa
com a soci. La política de veïnatge és una de les nostres principals prioritats”
(Priorities of Liechtenstein foreign policy 52-68).
Per Liechtenstein la forma més adequada de la
integració segueix sent la seva pertinença a l’Estai Econòmic Europeu (EEE),
que ofereix l’accés directe al Principal en el mercat únic de la UE. Liechtenstein
també té com a objectiu desenvolupar els acords internacions de lliure comerç,
el que representa un altre element central de la política exterior. Un dels
objectius principals és minimitzar la discriminació a l’hora d’accedir als
mercats estrangers. Liechtenstein utilitza la diplomàcia activa per tal de
defensar els seus interessos polítics, econòmics i culturals. Aquests interessos
s’estenen molt més enllà de l’esfera econòmica. per exemple, Liechtenstein té
un gran interès en la defensa de la democràcia arreu del món, la protecció dels
drets humans, la promoció de l’estat de dret i la lluita contra la pobresa.
Les lleis de Liechtenstein permeten la concessió d’asil
o la condició de l’estatus de refugiat. No obstant, un informe del 2012 de l’oficina
de l’ONU del comissionat de Drets Humans va demanar que el Principal considerés
la modificació de la Llei d’asil a fi de proporcionar la naturalització facilitada
dels refugiats i apàtrides. El mateix informe va recomanar que Liechtenstein
també considerés la modificació de la Llei sobre la naturalització per tal de
reduir el temps necessari de residència per a l’adquisició de la ciutadania.
Polítiques
de benestar social
L’oficina de serveis socials és responsable del
sistema de benestar a Liechtenstein. Les seves principals tasques són
proporcionar assessorament als que busquen ajuda, protecció del benestar dels
nens, la distribució de beneficis i l’assessorament del govern. El sistema de
benestar a Liechtenstein era tradicionalment privat i gestionat per l’església
i només es prestaven els serveis bàsics; però la introducció de la seguretat
social a mitjans de la dècada de 1950 va rellevar l’església de molestes de les
seves funcions. El sistema de benestar va esdevenir una xarxa de seguretat per
a tots els ciutadans.
No obstant això, hi va haver esforços anteriors de l’estat
per proporcionar assistència social. L’any 1836 es va crear una oficina per als
orfes; al 1845 es va introduir una comissió pels ciutadans sense mitjans i un
fons nacional de la pobresa. La situació va millorar encara més amb la
introducció d’asils al 1870. L’any 1921 la responsabilitat pel benestar va ser
transferida a la constitució de l’Estat i al 1931 es van introduir disposicions
sobre el benestar dels aturats, els malalts de tuberculosi, els nadons, els malats
i la gent gran. La Llei d’Assistència Social de 1965 va introduir coordinació i
una modernització fonamental del sistema de benestar. Aquesta llei va crear un
dret legal a l’assistència. Al 1966, el Parlament va crear l’Oficina de Benestar,
avui coneguda com l’Oficina de Serveis Socials.
Avui en dia, el sistema de salut de Liechtenstein
compleix amb els estàndards de salut d'un estat modern. Tots els ciutadans
majors de 16 anys han de tenir una assegurança de salut. L'elevat nombre de
metges generals i metges especialistes i la població relativament petita vol
dir que els ciutadans gaudeixen de l'atenció sanitària excel·lent. Els pacients
són tractats ja sigui en el propi hospital de Liechtenstein o en un dels
hospitals de la regió circumdant.
Demografia i migracions.
Suïssa
té una superfície de 41. 285 km2 i una població d'uns 8.140.000 habitants
aproximadament (uns 197 habitants per km2). És destacable el gran
augment poblacional que ha viscut Suïssa en els darrers cent-cinquanta anys: en
aquests anys la població s'ha triplicat i només des de 1960 fins a l'actualitat
la població ha passat d'uns cinc milions d'habitants a més de vuit mil, el que
equival a una progressió de més del 50%. Molt pocs països europeus han conegut
un creixement tan gran en els darrers anys com ho ha fet Suïssa, el que fa
d'aquest país un dels més dinàmics en aquest sentit. Segons la zona, la
densitat de població per km2 és baixa però a d'altres, però a d'altres, on es
concentra la major part de la població, la tassa pot ascendir fins arribar al
voltant dels 450 habitants per km2, el que la fa una de les regions europees
més poblades.
D'altra
banda, l'envelliment de la població és cada cop més accentuat. Les darreres
dades conten al voltant de quatre persones d'entre 20 i 64 anys per cada una
major de 65 anys, el que indica un envelliment de la població important.
L'esperança de vida a Suïssa avui en dia és de més de 82 anys, el que es
tradueix en una esperança de vida molt alta en relació als altres ciutadans del
món i el col·loquen entre els països més longeus. Aquesta edat ha augmentat en
més de deu anys des dels anys 70, el que suposa un increment considerable en
poc temps. Els suïssos compten amb una assegurança mèdica obligatòria que els
permet l'accés a una àmplia varietat de serveis metges. El pressupost suís per
cobrir aquests despeses és especialment alt i ha anat en augment en els darrers
anys. Tot i això, el motiu de l'envelliment de la població radica principalment
en la disminució de la tassa de fecunditat, que ha disminuït de forma
significativa en els darrers anys. La tassa actual a Suïssa és d'1'5 fills, el
qual és inferior al llindar mínim per al relleu generacional i per tant, es
pateix una regressió que només la immigració ha pogut compensar.
El creixement de la demografia a Suïssa és significatiu, i més des dels últims anys ja que la població immigrant s’ha triplicat. La lliure circulació ha fet que Suïssa sigui un lloc d’interès per a treballadors de tots els països de la UE. Per tant, Suïssa destaca per l’acceptació estrangers bàsicament de la Unió Europea; a l’any 2013, el 85% de la població estrangera venia d’Europa. Es pot veure ens les llengües oficials: l’alemany el parla el 63% de la població, el francès el 19% i l’italià el 7%.
 |
| Evolució de la població |
Suïssa és també el destí de molts refugiats polítics deguda a la seva neutralitat. Fa 200 anys, el Congrés de Viena va reunir a totes les potències polítiques i va marcar l’inici de la neutralitat de Suïssa que posteriorment l’ha caracteritzat. Des de 1815 al Tractat de Paris, Suïssa manté la neutralitat per garantir la seguretat externa; és el país neutral més antic del món.
Els estrangers que viuen i treballen actualment i de forma temporal a Suïssa suposen el 22% de la població, i els italians són el grup estranger més gran del país conformant el 17,3% del grup, seguits d’alemanys, serbis i portuguesos.
Recentment, Suïssa ha estat el destí de molts immigrants de procedència albana, de Kosovo bàsicament. Els immigrants de Sri Lanka, la majoria d’ells són refugiats tàmils i conformen el grup asiàtic més gran de Suïssa.
Tot i així, en la primera dècada del segle XXI, institucions nacionals i internacions han mostrat la seva preocupació per l’augment de xenofòbia, en campanyes polítiques bàsicament, ja que amb l’augment de refugiats que sol·liciten asili divideix la classe política i la opinió pública. Però l’elevat nombre d’estrangers i la presència d’elements i costums estrangeres dins de la cultura suïssa, mostren “l’apertura de la societat suïssa”.
La seva política d’acceptació és generosa, el 1893, el suïs Henry Dunant va fundar a Ginebra la “Cruz Roja”, i suposa un exemple de la labor humanitària del país.
L’Estat de benestar.
L’Estat de benestar és per definició, un conjunt d’intervencions dirigides des de l’estat orientades a garantir uns serveis mínims a la població a través d’un sistema de protecció social. La base d’aquests estat de benestar es troba en tres pilars: l’educació obligatòria i gratuïta en les primeres etapes escolars, i que estigui subvencionada la de nivells superiors; sanitat universal i gratuïta; seguretat social; i serveis socials i ajudes que cobreixin als col·lectius més desfavorits.
Hi ha diversos models, però a Suïssa hi ha el model liberal o anglosaxó que es caracteritza per el baix nivell de despeses estatals, l’alt nivell de desigualtat i el baix nivell de despeses en protecció social; Suïssa, el Regne Unit o Irlanda són els models d’aquest. Suïssa destaca pel seu estat de benestar i e seu sistema democràtic que ofereix una de les millors condicions de vida als seus habitants i és considerada un dels països amb millors camps de treball científics i socials. Zurich i Ginebra són la segona i la tercera ciutat del món amb millor qualitat de vida.
ÀUSTRIA
Demografia.
Àustria té
una població de més de 8.000.000 habitants, i un 65% és de la població urbana. El
país destaca per la variada barreja ètnica i una forta presència de l’antic
imperi austrohongarès. La població austríaca no està en ascens a diferència de
la de Liechtenstein i la de Suïssa, i això preocupa per la disminució de la força
de treball conformada per quatre milions d’habitants. L’any 2001 hi havia 4,9
milions d’habitats en edat de treball, i es calcula que el 2030 hi haurà 4,6
milions.
Àustria presenta
també per altra banda una de les taxes de natalitat més baixes, l’any 2005 va
ser del 8,8%, és a dir, 9 de cada 1.000 habitants, uns 74.000 bebès a l’any; i
ha arribat un punt en que és inferior a la taxa de mortalitat, pel que el creixement
demogràfic és negatiu.
 |
Població Austria al 2014.
Blau: població total
Marró: homes
Taronja: dones
|
Migracions.
La posició
d’Àustria després de la Segona Guerra Mundial, va fer d’Àustria un país de pas
entre l’Est i l’Oest d’Europa, impulsant la migració. Entre 1945 i 1990, més de
2 milions i mig de persones van arribar com a immigrants o refugiats. La majoria
va estar temporalment, però aproximadament 650.000 persones es van establir
permanentment fent-se ciutadà. En la dècada de 1990, més del 10% dels ciutadans
no havien nascut a Àustria. Després de la revolució d’Hongria de 1956, 250.000
hongaresos van emigrar a Àustria, i després del Pacte de Varsòvia van fer el
mateix 162.000 txecs i eslaus, tot i que la majoria van tornar als seus països d’origen.
El 1981, el Moviment de la Solidaritat va provocar que més de 33.000 polacs demanessin
asil a Àustria.
Però no
només europeus van buscar refugi a Àustria, des e 1972 han arribat xilens,
argentins, gent de Iràn, Uganda i Afganistan sota acords internacionals. I el
1976, Àustria va ser també lloc de pas per els jueus que van emigrar de la Unió
Soviètica. Per raons humanitàries, ha acceptat més de 50.000 refugiats de l’antiga
Iugoslàvia.
Des de
principis dels noranta el nombre d’immigrants
a Àustria ha anat augmentant, i l’exèrcit nacional ha imposat mesures extremes
en el control de les fronteres, ja que el 1992 hi havia més de 100.000
immigrants il·legals. Al igual que Alemanya, el nombre d’estrangers veïns és
del 10%, i una gran majoria és alemanya.
Durant la
segona meitat del segle XX però, l’arribada dels immigrants suposava una
satisfacció per la mà d’obra que el país demandava. Són coneguts com gastarbeiter, i la seva majoria eren d’origen
iugoslau i turcs. Fins als noranta que aquests immigrants de treball s’han
tornat permanents i suposen el 80% dels estrangers legals i registrats a
Àustria.
Política d’exterior.
La política
d’exterior d’Àustria és basa en la preocupació por la seguretat nacional,
fomentar les relacions diplomàtiques amb el món àrab, i les relacions diplomàtic-comercials
amb els Estats Units, ja que en la lluita contra el terrorisme, Àustria ha
permès que EEUU utilitzi territori austríac. Vol mantenir la coneguda “neutralitat
participativa” i promoure la cooperació per evitar la construcció de bases
militars d’altres estats en el seu territori.
Actualment,
en la política interna del país, s’han baixat els impostos sobre la renda per
estimular la inversió, i s’ha intentat unificar la classe política. S’ha
proporcionat més despeses públiques a l’educació, a la investigació y a les
infraestructures. Han elevant el salari mínim a 1000 euros mensuals i s’han fet
reformes socials en les lleis matrimonials i de divorci.
L’Estat del benestar.
Àustria
és considerat un país amb una gran qualitat de vida per tots els serveis
socials amb els que compta, tant en sanitat com per la comptabilitat que permet
entre el treball i la família. El seu sistema de seguretat social és obligatori
i es finança a través d'impostos. Inclou prestacions tant per als seus empleats
com els seus parents en cas de necessitar assistència mèdica, per desocupació,
baixa per maternitat, jubilació o aquells amb necessitats especials. El seu
sistema educatiu també té un nivell molt alt: fins fa poc l'accés a la
universitat era gairebé gratuït encara que actualment s'ha de pagar una petita
quantitat que resulta mínima en comparació a altres països. En temes
d'ocupació, remuneració, satisfacció, qualitat mediambiental, salut... Àustria
està per sobre de la mitjana. D'altra banda, l'esperança de vida ronda els 81
anys, és a dir, que és considera molt alta, en la línia també de la resta de
països alpins.
És un dels països més rics, ocupa el 11è lloc dels països amb major PIB de la UE. És també significatiu, com ja hem remarcat anteriorment, el fet de que Àustria presenti una de les taxes de natalitat més baixes del món, fins al punt que la tassa de mortalitat és fins i tot més alta, pel qual el seu creixement demogràfic és negatiu. A principis d'aquest mil·lenni la xifra de nens de menys de quinze anys representava una cinquena part de la població però aquesta xifra s'ha anat reduint cada cop més i es preveu que segueixi aquest ritme en el futur.
