Organització política.

En aquesta nova entrada analitzarem l'organització política dels tres països sel·leccionats de l'Europa Alpina. Veurem una comparativa amb la UE i ampliarem les dates a dos països més de la regió: Mònaco i Eslovenia, amb la fi de poder veure a termes més amplis les dates demogràfiques i polítiques de l'Europa Alpina. Com a dates generals comparatives, l'Europa Alpina ocupa 190.969 km2 dels 10.180.000 km2 que ocupa la Unió Europea.

Finalment, veurem un petit resum individual de cada país sobre la seva organització política.

Liechtenstein

Capital: Vaduz

Ciutat més poblada: Schaan

Superfície: 160 km2

Fronteres: 76 Km2

Punt més alt: Grauspitz

Cens total: 37.366 habitants

Densitat de població: 221 hab/km2.

Esperança de vida: 79,1

Àustria

Capital: Viena

Ciutat més poblada: Viena

Superfície: 83.871 km2

Fronteres: 2558 km2

Punt més alt: Grossglockner

Cens total: 8.572.895 habitants

Densitat de població: 102.22 hab/km2

Esperança de vida: 81,3

Suïssa

Capital: Berna

Ciutat més poblada: Zúrich

Superfície: 41.285 km2

Punt més alt: Pic Dufour

Cens total: 8.140.000 habitants

Densitat de població: 197 hab/km²

Esperança de vida: 82,9

Com és sabut, l'Europa Alpina és un punt en el que coincideixen fronteres de diversos països. Hi trobem Alemanya, que és una república federal, democràtica, representativa i parlamentària. França, igual que Alemanya, forma part de la Unió Europea i està constituït en Estat social i democràtic de dret. La seva forma de govern és una república semipresidencialista. Itàlia també forma part de la UE i la seva política es basa en un sistema republicà parlamentarista amb democràcia representativa. Per altra banda, Mònaco és una ciutat-estat constituïda en un Estat de dret al marge de la UE i la seva forma de govern és la monarquia hereditària i constitucional. Per últim, Eslovènia és una república parlamentària que forma part de la UE i el parlament del qual és bicameral.

Àustria.

Àustria és una república federal parlamentaria composada per nou estats federals. El poder executiu està en mans del cap d’estat que és el President Federal, actualment Heinz Fischer, i és triat cada sis anys per eleccions; i el cap de govern és el canceller federal que lidera el Consell de Ministres i és elegit cada quatre anys màxim, i actualment és Werner Faymann.

El poder legislatiu està dividit en dues cambres: la cambra alta que és el consell federal, i la cambra baixa, que és el consell nacional, que és qui més poder té en les decisions legislatives.

Els nou estats federals d'Àustria.

És rellevant recordar que al llarg de la història d’Àustria, hi ha hagut dos grans partits polítics que a través de pactes socials basats en el diàleg i el compromís formaven govern, aquests dos partits són el Partit Socialdemòcrata i el Partit Popular. Actualment s’han produït canvis ja que nos partits han sorgit com per exemple el Partit de la Llibertat d’Àustria; tot i així les coalicions i els governs destaquen per la seva estabilitat política, social i econòmica.

Suïssa.

Suïssa en l'actualitat és una república democràtica parlamentària i federal, el fonament legal de la qual és la constitució federal del 1848, una de les constitucions en vigència més antigues de tot el món. Està dividida en vint-i-sis cantons, que comprenen un total de 2889 municipis.

A nivell federal, existeixen tres principals cossos de govern: el parlament bicameral, que és el poder legislatiu i es compon del Consell Nacional i el Consell dels Estats, el Consell Federal, que suposa el poder executiu i actua com a cap d'estat, i la Cort Suprema Federal de Suïssa, que sosté el poder judicial.

Per altra banda, es considera que Suïssa és una democràcia directa perquè els seus ciutadans poden elaborar «iniciatives constitucionals» i votar l'aprovació o no de qualsevol llei provinent del parlament a travès de referèndums. Suïssa no és membre de la Unió Europea, evita qualsevol aliança que pugui implicar acció militar, política o econòmica i s'ha mantingut neutral des del 1515, el que ha fet que moltes institucions internacionals hagin establit la seva seu allí, incloses moltes institucions i federacions esportives.

Liechtenstein.

El principat de Liechtenstein és una monarquia constitucional, forma de govern que té com a cap el príncep o fürst, actualmente Hans-Adam II, qui va succeir al seu pare l'any 1989. La sobirania de l'estat és en mans del príncep i dels ciutadans, els que escullen el parlament.

El parlament de Liechtenstein rep el nom de Landtag, i està compost per 25 representants. La dinastía governant de Liechtenstein gaudeix d'una enorme popularitat tot i la controversia que han causat al llarg de la seva historia alguns dels poders del Príncep, com ara la possibilitat de vetar lleis aprovades pel parlament. No obstant això, la gran majoria del poble de Liechtenstein veu en Hans-Adam II i els seus hereus una familia líder mereixedora de confiança.

D'acord amb la constitució del país, el govern és un òrgan compost per cinc ministres, incloent el primer ministre; cadascun d'ells té un suplent, i tots aquests membres són designats pel príncep per recomanació parlamentaria. La durada de cada govern és de quatre anys.