Demografia, migracions i polítiques socials

LIECHTENSTEIN

Demografia

La població permanent de Liechtenstein va augmentar en 363 persones (això és un 1%) al 2012. Al Desembre d’aquest mateix any, el país tenia una població de 36.838 habitants, 18.591 (un 50,5%) eren dones. L’edat mitjana de la població va augmentar al 2012 en 128 dies, el que fa que el ciutadà mitjà de Liechtenstein tingui 40,81 anys d’edat. L’edat mitja de la dona resident al país és de 41,69 anys, 1,79 anys més elevada que l’edat dels homes, els 39,90 anys. Un total de 21,4% de la població es situa per sota dels 20 anys i el 14,9% per sobre dels 65. La proporció dels ciutadans que va dels 20 als 64 anys és del 63,7%.

L’any 2011, l’esperança de vida era de 84,2 anys per les dones i de 79,5 pels homes. Va haver-hi 133 naixements més que morts, fent que la població creixes un total de 363 persones al 2012. El nombre de persones en casar-se va augment lleugerament al 2012 de 324 a 348. Al mateix any, 119 habitants de Liechtenstein i 55 persones no residents al país van rebre la ciutadania del principat, un increment en 4 persones comparat a l’any previ. El cens de 2010 va comptar 10.337 edificis i 15.474 llars particulars. 3.500 persones originaries de Liechtenstein viuen arreu del món en 63 països diferents.

Política exterior

Des de la independència de 1806, la política exterior de Liechtenstein s’ha enfocat a la cooperació amb altres països per tal de crear les millors condicions possibles de salvaguardar la sobirania del Principal. Un aspecte clau d’aquesta política és el manteniment de bones relacions amb els estats veïns. Liechtenstein té estrets vincles jurídics i econòmics amb Suïssa i Àustria, mentre que d’altres socis importants són Alemanya i els Estats Units: “La integració europea segueix sent un desafiament on Liechtenstein ha de fer una contribució activa com a soci. La política de veïnatge és una de les nostres principals prioritats” (Priorities of Liechtenstein foreign policy 52-68).

Per Liechtenstein la forma més adequada de la integració segueix sent la seva pertinença a l’Estai Econòmic Europeu (EEE), que ofereix l’accés directe al Principal en el mercat únic de la UE. Liechtenstein també té com a objectiu desenvolupar els acords internacions de lliure comerç, el que representa un altre element central de la política exterior. Un dels objectius principals és minimitzar la discriminació a l’hora d’accedir als mercats estrangers. Liechtenstein utilitza la diplomàcia activa per tal de defensar els seus interessos polítics, econòmics i culturals. Aquests interessos s’estenen molt més enllà de l’esfera econòmica. per exemple, Liechtenstein té un gran interès en la defensa de la democràcia arreu del món, la protecció dels drets humans, la promoció de l’estat de dret i la lluita contra la pobresa.

Les lleis de Liechtenstein permeten la concessió d’asil o la condició de l’estatus de refugiat. No obstant, un informe del 2012 de l’oficina de l’ONU del comissionat de Drets Humans va demanar que el Principal considerés la modificació de la Llei d’asil a fi de proporcionar la naturalització facilitada dels refugiats i apàtrides. El mateix informe va recomanar que Liechtenstein també considerés la modificació de la Llei sobre la naturalització per tal de reduir el temps necessari de residència per a l’adquisició de la ciutadania.

Polítiques de benestar social

L’oficina de serveis socials és responsable del sistema de benestar a Liechtenstein. Les seves principals tasques són proporcionar assessorament als que busquen ajuda, protecció del benestar dels nens, la distribució de beneficis i l’assessorament del govern. El sistema de benestar a Liechtenstein era tradicionalment privat i gestionat per l’església i només es prestaven els serveis bàsics; però la introducció de la seguretat social a mitjans de la dècada de 1950 va rellevar l’església de molestes de les seves funcions. El sistema de benestar va esdevenir una xarxa de seguretat per a tots els ciutadans.

No obstant això, hi va haver esforços anteriors de l’estat per proporcionar assistència social. L’any 1836 es va crear una oficina per als orfes; al 1845 es va introduir una comissió pels ciutadans sense mitjans i un fons nacional de la pobresa. La situació va millorar encara més amb la introducció d’asils al 1870. L’any 1921 la responsabilitat pel benestar va ser transferida a la constitució de l’Estat i al 1931 es van introduir disposicions sobre el benestar dels aturats, els malalts de tuberculosi, els nadons, els malats i la gent gran. La Llei d’Assistència Social de 1965 va introduir coordinació i una modernització fonamental del sistema de benestar. Aquesta llei va crear un dret legal a l’assistència. Al 1966, el Parlament va crear l’Oficina de Benestar, avui coneguda com l’Oficina de Serveis Socials.

Avui en dia, el sistema de salut de Liechtenstein compleix amb els estàndards de salut d'un estat modern. Tots els ciutadans majors de 16 anys han de tenir una assegurança de salut. L'elevat nombre de metges generals i metges especialistes i la població relativament petita vol dir que els ciutadans gaudeixen de l'atenció sanitària excel·lent. Els pacients són tractats ja sigui en el propi hospital de Liechtenstein o en un dels hospitals de la regió circumdant.

SUÏSSA

Demografia i migracions.

Suïssa té una superfície de 41. 285 km2 i una població d'uns 8.140.000 habitants aproximadament (uns 197 habitants per km2). És destacable el gran augment poblacional que ha viscut Suïssa en els darrers cent-cinquanta anys: en aquests anys la població s'ha triplicat i només des de 1960 fins a l'actualitat la població ha passat d'uns cinc milions d'habitants a més de vuit mil, el que equival a una progressió de més del 50%. Molt pocs països europeus han conegut un creixement tan gran en els darrers anys com ho ha fet Suïssa, el que fa d'aquest país un dels més dinàmics en aquest sentit. Segons la zona, la densitat de població per km2 és baixa però a d'altres, però a d'altres, on es concentra la major part de la població, la tassa pot ascendir fins arribar al voltant dels 450 habitants per km2, el que la fa una de les regions europees més poblades.

D'altra banda, l'envelliment de la població és cada cop més accentuat. Les darreres dades conten al voltant de quatre persones d'entre 20 i 64 anys per cada una major de 65 anys, el que indica un envelliment de la població important. L'esperança de vida a Suïssa avui en dia és de més de 82 anys, el que es tradueix en una esperança de vida molt alta en relació als altres ciutadans del món i el col·loquen entre els països més longeus. Aquesta edat ha augmentat en més de deu anys des dels anys 70, el que suposa un increment considerable en poc temps. Els suïssos compten amb una assegurança mèdica obligatòria que els permet l'accés a una àmplia varietat de serveis metges. El pressupost suís per cobrir aquests despeses és especialment alt i ha anat en augment en els darrers anys. Tot i això, el motiu de l'envelliment de la població radica principalment en la disminució de la tassa de fecunditat, que ha disminuït de forma significativa en els darrers anys. La tassa actual a Suïssa és d'1'5 fills, el qual és inferior al llindar mínim per al relleu generacional i per tant, es pateix una regressió que només la immigració ha pogut compensar.
El creixement de la demografia a Suïssa és significatiu, i més des dels últims anys ja que la població immigrant s’ha triplicat. La lliure circulació ha fet que Suïssa sigui un lloc d’interès per a treballadors de tots els països de la UE. Per tant, Suïssa destaca per l’acceptació estrangers bàsicament de la Unió Europea; a l’any 2013, el 85% de la població estrangera venia d’Europa. Es pot veure ens les llengües oficials: l’alemany el parla el 63% de la població, el francès el 19% i l’italià el 7%.

Evolució de la població

Suïssa és també el destí de molts refugiats polítics deguda a la seva neutralitat. Fa 200 anys, el Congrés de Viena va reunir a totes les potències polítiques i va marcar l’inici de la neutralitat de Suïssa que posteriorment l’ha caracteritzat. Des de 1815 al Tractat de Paris, Suïssa manté la neutralitat per garantir la seguretat externa; és el país neutral més antic del món.

Els estrangers que viuen i treballen actualment i de forma temporal a Suïssa suposen el 22% de la població, i els italians són el grup estranger més gran del país conformant el 17,3% del grup, seguits d’alemanys, serbis i portuguesos.

Recentment, Suïssa ha estat el destí de molts immigrants de procedència albana, de Kosovo bàsicament. Els immigrants de Sri Lanka, la majoria d’ells són refugiats tàmils i conformen el grup asiàtic més gran de Suïssa.

Tot i així, en la primera dècada del segle XXI, institucions nacionals i internacions han mostrat la seva preocupació per l’augment de xenofòbia, en campanyes polítiques bàsicament, ja que amb l’augment de refugiats que sol·liciten asili divideix la classe política i la opinió pública. Però l’elevat nombre d’estrangers i la presència d’elements i costums estrangeres dins de la cultura suïssa, mostren “l’apertura de la societat suïssa”.

La seva política d’acceptació és generosa, el 1893, el suïs Henry Dunant va fundar a Ginebra la “Cruz Roja”, i suposa un exemple de la labor humanitària del país.

L’Estat de benestar.

L’Estat de benestar és per definició, un conjunt d’intervencions dirigides des de l’estat orientades a garantir uns serveis mínims a la població a través d’un sistema de protecció social. La base d’aquests estat de benestar es troba en tres pilars: l’educació obligatòria i gratuïta en les primeres etapes escolars, i que estigui subvencionada la de nivells superiors; sanitat universal i gratuïta; seguretat social; i serveis socials i ajudes que cobreixin als col·lectius més desfavorits.

Hi ha diversos models, però a Suïssa hi ha el model liberal o anglosaxó que es caracteritza per el baix nivell de despeses estatals, l’alt nivell de desigualtat i el baix nivell de despeses en protecció social; Suïssa, el Regne Unit o Irlanda són els models d’aquest. Suïssa destaca pel seu estat de benestar i e seu sistema democràtic que ofereix una de les millors condicions de vida als seus habitants i és considerada un dels països amb millors camps de treball científics i socials. Zurich i Ginebra són la segona i la tercera ciutat del món amb millor qualitat de vida.

ÀUSTRIA

Demografia.

Àustria té una població de més de 8.000.000 habitants, i un 65% és de la població urbana. El país destaca per la variada barreja ètnica i una forta presència de l’antic imperi austrohongarès. La població austríaca no està en ascens a diferència de la de Liechtenstein i la de Suïssa, i això preocupa per la disminució de la força de treball conformada per quatre milions d’habitants. L’any 2001 hi havia 4,9 milions d’habitats en edat de treball, i es calcula que el 2030 hi haurà 4,6 milions.

Àustria presenta també per altra banda una de les taxes de natalitat més baixes, l’any 2005 va ser del 8,8%, és a dir, 9 de cada 1.000 habitants, uns 74.000 bebès a l’any; i ha arribat un punt en que és inferior a la taxa de mortalitat, pel que el creixement demogràfic és negatiu.

Població Austria al 2014.

Blau: població total

Marró: homes

Taronja: dones

Migracions.

La posició d’Àustria després de la Segona Guerra Mundial, va fer d’Àustria un país de pas entre l’Est i l’Oest d’Europa, impulsant la migració. Entre 1945 i 1990, més de 2 milions i mig de persones van arribar com a immigrants o refugiats. La majoria va estar temporalment, però aproximadament 650.000 persones es van establir permanentment fent-se ciutadà. En la dècada de 1990, més del 10% dels ciutadans no havien nascut a Àustria. Després de la revolució d’Hongria de 1956, 250.000 hongaresos van emigrar a Àustria, i després del Pacte de Varsòvia van fer el mateix 162.000 txecs i eslaus, tot i que la majoria van tornar als seus països d’origen. El 1981, el Moviment de la Solidaritat va provocar que més de 33.000 polacs demanessin asil a Àustria.

Però no només europeus van buscar refugi a Àustria, des e 1972 han arribat xilens, argentins, gent de Iràn, Uganda i Afganistan sota acords internacionals. I el 1976, Àustria va ser també lloc de pas per els jueus que van emigrar de la Unió Soviètica. Per raons humanitàries, ha acceptat més de 50.000 refugiats de l’antiga Iugoslàvia.

Des de principis dels noranta  el nombre d’immigrants a Àustria ha anat augmentant, i l’exèrcit nacional ha imposat mesures extremes en el control de les fronteres, ja que el 1992 hi havia més de 100.000 immigrants il·legals. Al igual que Alemanya, el nombre d’estrangers veïns és del 10%, i una gran majoria és alemanya.

Durant la segona meitat del segle XX però, l’arribada dels immigrants suposava una satisfacció per la mà d’obra que el país demandava. Són coneguts com gastarbeiter, i la seva majoria eren d’origen iugoslau i turcs. Fins als noranta que aquests immigrants de treball s’han tornat permanents i suposen el 80% dels estrangers legals i registrats a Àustria.

Política d’exterior.

La política d’exterior d’Àustria és basa en la preocupació por la seguretat nacional, fomentar les relacions diplomàtiques amb el món àrab, i les relacions diplomàtic-comercials amb els Estats Units, ja que en la lluita contra el terrorisme, Àustria ha permès que EEUU utilitzi territori austríac. Vol mantenir la coneguda “neutralitat participativa” i promoure la cooperació per evitar la construcció de bases militars d’altres estats en el seu territori.

Actualment, en la política interna del país, s’han baixat els impostos sobre la renda per estimular la inversió, i s’ha intentat unificar la classe política. S’ha proporcionat més despeses públiques a l’educació, a la investigació y a les infraestructures. Han elevant el salari mínim a 1000 euros mensuals i s’han fet reformes socials en les lleis matrimonials i de divorci.

L’Estat del benestar.

Àustria és considerat un país amb una gran qualitat de vida per tots els serveis socials amb els que compta, tant en sanitat com per la comptabilitat que permet entre el treball i la família. El seu sistema de seguretat social és obligatori i es finança a través d'impostos. Inclou prestacions tant per als seus empleats com els seus parents en cas de necessitar assistència mèdica, per desocupació, baixa per maternitat, jubilació o aquells amb necessitats especials. El seu sistema educatiu també té un nivell molt alt: fins fa poc l'accés a la universitat era gairebé gratuït encara que actualment s'ha de pagar una petita quantitat que resulta mínima en comparació a altres països. En temes d'ocupació, remuneració, satisfacció, qualitat mediambiental, salut... Àustria està per sobre de la mitjana. D'altra banda, l'esperança de vida ronda els 81 anys, és a dir, que és considera molt alta, en la línia també de la resta de països alpins.

És un dels països més rics, ocupa el 11è lloc dels països amb major PIB de la UE. És també significatiu, com ja hem remarcat anteriorment, el fet de que Àustria presenti una de les taxes de natalitat més baixes del món, fins al punt que la tassa de mortalitat és fins i tot més alta, pel qual el seu creixement demogràfic és negatiu. A principis d'aquest mil·lenni la xifra de nens de menys de quinze anys representava una cinquena part de la població però aquesta xifra s'ha anat reduint cada cop més i es preveu que segueixi aquest ritme en el futur.

Organització política.

En aquesta nova entrada analitzarem l'organització política dels tres països sel·leccionats de l'Europa Alpina. Veurem una comparativa amb la UE i ampliarem les dates a dos països més de la regió: Mònaco i Eslovenia, amb la fi de poder veure a termes més amplis les dates demogràfiques i polítiques de l'Europa Alpina. Com a dates generals comparatives, l'Europa Alpina ocupa 190.969 km2 dels 10.180.000 km2 que ocupa la Unió Europea.

Finalment, veurem un petit resum individual de cada país sobre la seva organització política.

Liechtenstein

Capital: Vaduz

Ciutat més poblada: Schaan

Superfície: 160 km2

Fronteres: 76 Km2

Punt més alt: Grauspitz

Cens total: 37.366 habitants

Densitat de població: 221 hab/km2.

Esperança de vida: 79,1

Àustria

Capital: Viena

Ciutat més poblada: Viena

Superfície: 83.871 km2

Fronteres: 2558 km2

Punt més alt: Grossglockner

Cens total: 8.572.895 habitants

Densitat de població: 102.22 hab/km2

Esperança de vida: 81,3

Suïssa

Capital: Berna

Ciutat més poblada: Zúrich

Superfície: 41.285 km2

Punt més alt: Pic Dufour

Cens total: 8.140.000 habitants

Densitat de població: 197 hab/km²

Esperança de vida: 82,9

Com és sabut, l'Europa Alpina és un punt en el que coincideixen fronteres de diversos països. Hi trobem Alemanya, que és una república federal, democràtica, representativa i parlamentària. França, igual que Alemanya, forma part de la Unió Europea i està constituït en Estat social i democràtic de dret. La seva forma de govern és una república semipresidencialista. Itàlia també forma part de la UE i la seva política es basa en un sistema republicà parlamentarista amb democràcia representativa. Per altra banda, Mònaco és una ciutat-estat constituïda en un Estat de dret al marge de la UE i la seva forma de govern és la monarquia hereditària i constitucional. Per últim, Eslovènia és una república parlamentària que forma part de la UE i el parlament del qual és bicameral.

Àustria.

Àustria és una república federal parlamentaria composada per nou estats federals. El poder executiu està en mans del cap d’estat que és el President Federal, actualment Heinz Fischer, i és triat cada sis anys per eleccions; i el cap de govern és el canceller federal que lidera el Consell de Ministres i és elegit cada quatre anys màxim, i actualment és Werner Faymann.

El poder legislatiu està dividit en dues cambres: la cambra alta que és el consell federal, i la cambra baixa, que és el consell nacional, que és qui més poder té en les decisions legislatives.

Els nou estats federals d'Àustria.

És rellevant recordar que al llarg de la història d’Àustria, hi ha hagut dos grans partits polítics que a través de pactes socials basats en el diàleg i el compromís formaven govern, aquests dos partits són el Partit Socialdemòcrata i el Partit Popular. Actualment s’han produït canvis ja que nos partits han sorgit com per exemple el Partit de la Llibertat d’Àustria; tot i així les coalicions i els governs destaquen per la seva estabilitat política, social i econòmica.

Suïssa.

Suïssa en l'actualitat és una república democràtica parlamentària i federal, el fonament legal de la qual és la constitució federal del 1848, una de les constitucions en vigència més antigues de tot el món. Està dividida en vint-i-sis cantons, que comprenen un total de 2889 municipis.

A nivell federal, existeixen tres principals cossos de govern: el parlament bicameral, que és el poder legislatiu i es compon del Consell Nacional i el Consell dels Estats, el Consell Federal, que suposa el poder executiu i actua com a cap d'estat, i la Cort Suprema Federal de Suïssa, que sosté el poder judicial.

Per altra banda, es considera que Suïssa és una democràcia directa perquè els seus ciutadans poden elaborar «iniciatives constitucionals» i votar l'aprovació o no de qualsevol llei provinent del parlament a travès de referèndums. Suïssa no és membre de la Unió Europea, evita qualsevol aliança que pugui implicar acció militar, política o econòmica i s'ha mantingut neutral des del 1515, el que ha fet que moltes institucions internacionals hagin establit la seva seu allí, incloses moltes institucions i federacions esportives.

Liechtenstein.

El principat de Liechtenstein és una monarquia constitucional, forma de govern que té com a cap el príncep o fürst, actualmente Hans-Adam II, qui va succeir al seu pare l'any 1989. La sobirania de l'estat és en mans del príncep i dels ciutadans, els que escullen el parlament.

El parlament de Liechtenstein rep el nom de Landtag, i està compost per 25 representants. La dinastía governant de Liechtenstein gaudeix d'una enorme popularitat tot i la controversia que han causat al llarg de la seva historia alguns dels poders del Príncep, com ara la possibilitat de vetar lleis aprovades pel parlament. No obstant això, la gran majoria del poble de Liechtenstein veu en Hans-Adam II i els seus hereus una familia líder mereixedora de confiança.

D'acord amb la constitució del país, el govern és un òrgan compost per cinc ministres, incloent el primer ministre; cadascun d'ells té un suplent, i tots aquests membres són designats pel príncep per recomanació parlamentaria. La durada de cada govern és de quatre anys.